dimecres, 14 de novembre del 2007

Nit...fosc...


Arriba la nit....el silenci s'escampa

busca acallar tota remor

amb la seva capa negra

s'esten per carrers i camins.


Enmig d'aquesta buidor

sento com s'estreny el meu cor,

sento com aquest silenci m'ompla

la foscor m'envolta,

la soletat m'escolta.


Tanco els ulls, penso

deixo que tot s'apagui

els segons son minuts

els minuts hores

i les hores...eternes


Intento fer l'esforç

peró dins la meva ment

una guspira s'encent

un record valent

il·lumina, escalfa...reviu...

obre els ulls !....desperta....Viu

Animals !!


No se perquè ,

no se com ,

penso....que som?

animals irrecionals,

carronyers bestials,

reaccions mortals.


Matem...sense gana,

robem ....sense necesitat,

odiem.......de grat.


No hi ha espai......per la ternura,

no hi ha espai.....per l'amor,

...nomes sembrem terror.

Somnis de poeta





Somnis de poeta

cançons d'amor,

una paleta de pintor

i amb tot aixó...

....omplo el meu racó.


Aquest racó pintarè

tambè li cantarè...

.. de somnis l'omplirè....

...allá mi quedarè...

...allá .....t'esperarè.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Injust repartiment


Mai pensem amb la mort

....i ens queixem ......

Tenim tanta sort !!


Lluny de casa nostre

...tanta gent mal viu.....

i ni tal sols tenen sostre !!


Famílies trencades

....fills orfes....

i no pensen en rucades !!


Guerres baralles

....desitjos de riquesses....

consciencies callades !!

divendres, 2 de novembre del 2007

Adèu Joan



En Joan ha marxat,


no puc explicar el que sento


l'ànima s'ha trasbalsat,


tot d'una el mon s'ha parat.





L'Univers et trobará a faltar,


coneixíes tanta....tanta gent


que tothom , estic segura , fins i tot el vent


de l'empordá plorará sens parar.





Els que et coneixem , ho diem ben fort ,


et portarem dins el cor


en els llavis un somriure,


en els ulls una tristor.





No he vist mai ningú


que desitgès tant la jubilació...


que ho desitjès en tanta passió...


ningú com tu.





Podría dir moltes coses...


podría sentir-ne moltes mes...


les paraules son buides


les veus s'han tornat mudes.





M'agradarìa pensar...


que has iniciat un nou camí


a un millor destí,


..on siguis molt feliç.



dijous, 1 de novembre del 2007

Helena



T'acompanyem...
t'escoltem...
i gaudim de l'alegria del teu somriure.

Espurnes de cel
esquitx d'estel..
així et sento....així ho visc.

Son temps d'històries,
records d'infància,
jocs de germanes.

No només son paraules...
no només son pensaments....
son sensacions , son sentiments.

Dins l'ànima un petó,
dins el cor una abraçada,
i en els llavis un t'estimo sempre i ara.