Paraules

Ideas, pensaments....
Garbuix de paraules
Emboten els meus sentits,
Tal com surten s’esvaeixen.

Intento agafar-les al vol
Juguen amb mi,
S’amaguen i tornen a sortir,
Quasi no les veig..... no les puc tenir.

Calma, serenitat, relaxament....
Tanco els ulls tranquil·lament,
Follets de paraules ballen histèricament
Criden i riuen burlant-se del meu sentiment.

Llumetes i arcs de Sant Martí
Violins i flabiols xiulen a mig matí,
Miro per un forat el meu cap borrejat
Una festa s’ha iniciat i no m’havia adonat.

Burletes les lletres em fan un ganyot
No volen ordenar-se ni em volen seguir el joc
Bogeria continguda, xerrameques i mofetes
Amb quedo amb les ganes d’escriure unes lletres

Menxu, 28/10/2009

80 anys…. Mare

Busco en el meu cor els sentiments
Busco dins l’ànima aquestes paraules
que costa expressar clarament.
Tanco els ulls i la veig bressolant- me dolçament .

Les llavors dels records passats
Floreixen en les vivències presents .
A cada pas ....un pensament ,
A cada paraula....un reconeixement .

80 anys ... mare....
aquets anys i dies viscuts
també de penúries i tristeses
alegries , joia , il·lusions ...

Ens han portat a l’ avui , aquí ,
Voltada del marit , els fills i els nets
I podem donar fe ... que l’esforç de vostè
Ha donat el fruit esperat .

Una família plena de gratitud ,
Uns fills amb deute per l’ amor rebut
Plorem de felicitat per tenir-la al nostre costat
El cor s’omple de grat al dir-li MARE l’estimem fins l’eternitat .

Menxu 25/10/2009

Em se feble


Desperto.... em se feble
Tanco els ulls , un pas enrere ,
Els llençols em fan de barrera ,
No tinc esma per aixecar-me .

Que una ventada de vent se m’endugui
I amb la brisa pols esdevingui ,
Fusionant-me en el vol d’una papallona
Flirtejant amb la mort una estona .

Obro els ulls.... em se feble
Sento a la llunyania un plor
... un crit s’afoga dins la gola
La ment es tanca amb un cop de porta .

Un sospir tant llarg .... dolorós ,
L’ànima apedaçada xiuxiueja
Remor de nostàlgia , amagada ,
Enfadada , decebuda .

M’aixeco.... em se feble ,
Ja no se qui soc , qui era ,
Com una ombra , camino , miro enrere ,
Tanco els ulls....em se feble .

Amagar-se , fugir

Vorejant emocions al capvespre
Quant la solitud m’envolta
I el silenci s’escampa….
La brisa acarona l’enyorança .

No aprofundeixo en l’ànima….
Trontolla , anònima , m’ignora ,
S’encongeix i s’amaga ,
Ara no…. Un altre dia .

Un gest que vol ser un somriure
Un pas que vol dir avançar ,
Una ensopegada que vol ser tornar a aixecar-se ,
Una abraçada que es estimar.

Dins la ment tortuosa , ofuscada ,
Nega , es revela , busca una escletxa .
Tornar a veure sortir el sol ,
Tornar a desitjar viure , encara que sigui sol .

Camins compartits

Per damunt de les angoixes
dels nervis i el neguits.......
per damunt de les persones
dels companys o els amics...

Per damunt de les creences
de l’espai o dels sentits...
dos ànimes lligades
dos cors amics....



Camins compartits a milions,
univers d’emocions,
un cel pler de passions,
un mar d’il·lusions.

Gaudiu del present,
compartiu el futur, la tendresa ,
oferiu-vos la vida sense pressa ,
l’amor , la paciència .

Amiga , companya

Amiga , companya

A Ripoll al maig hi ha una festa

de tradició de poble , de terra ,

com d'un espectacle , representació

de cultura , de sentiments ....

s'hi celebra també ...una realitat ,

I perquè dic tot això ...

perquè el meu cap ja no fila ?

Tot i que podeu tenir raó...

no es això el que m'afectava ,

quant les paraules de l'anima buscava ,

...perquè el meu cor les dictava .

Alegre i fresca com un rierol ,

joiosa , riallera , encomanes vitalitat ,

com una certesa en una irrealitat ,

uns ulls que il·luminen la immensitat,

espurnes immenses d'amistats ,

..... companya , amiga ....

Avui i ara es per donar-te les gracies

per l'ajuda , per tot que has fet per mi ,

perquè t'enyoro ...

perquè no canviïs ...

perquè tindràs , estic segura , futurs brillants ,

perquè , ho saps , si necessites una ma , estic al teu costat .

Menxu 20-03-2009

Absència

Absència



Sento un buit....
La fredor del llit parla de tu ,
La foscor de la nit....
M’obliga a parlar de tu .

En la pell sento la tristesa ,
En l’ànima l’enyorança ,
En el cor la teva absència ...
En els ulls el teu amor .

Replego els ànims pels racons ,
M’esforço a aixecar-me ,
Trobar el meu camí ... el meu destí .

En els records dels pensaments
Hi han dies de rialles
De xerrades....
Confidències...convivències .

Sento que ets amb mi...
Et veig rient...avançar...
Ajudant-me a continuar .





16-12-2008 Menxu