Foc que sura a flor de pell,

el cor batega desbocat

per camins marcats....de bell ,

quasi ajupit , arronsat...cap clot

el temps passa i no s'adona,

quantes creuades l'ha mort ?

quantes vegades ha plorat ?

el temps passa i no perdona...

no hi han passes enrere...

no cal pensar el que no ha fet...

....el temps passa i s'acaba..

no ploris pel que no has dit

no marxis sense sentir....

no fugis ... res del que està fet canviarà

..... mira al davant i camina ...

pas rera pas atansaràs...

el vell desig

quasi ajupit....el temps passa i no perdona....

menxu-06-12-2010

Melodía

En el somni silenciós , harmoniós
En el cau negre del meu son
On l’ànima es balanceja
Sura dins un mar d’il·lusions
Vola lliure , sense límits ni pressions

Furtiva una solfa s’endinsa dins la ment
Melodia , simfonia , omple de petons
Desperta el meu conscient dolçament....
Obre portes , finestres i finestrons
D’una bafarada remou l’esperit latent.

L’oïda s’afina , escolta captivada
Una coral de rossinyols refilant.
Navego a ulls clucs per la partitura
Blanques i corxeres m’acompanyen de la ma
Guien els meus pensaments, el meu caminar.

Obro els ulls i descobreixo la fantasia
La música , el cant , la lírica....
Em deixo portar , m’enlaira a un espai nou
Tremolo , ploro d’entusiasme, sacseja i em mou.....
Quin plaer !!! dolça veu em bressola novament.

Girona,17/03/2010 Menxu

Fill

Fill, paraula vanament utilitzada

i tant orgullosament pronunciada ,

del delit , l'extasi... el plor

el tremolor.... els dubtes....com pot ser ?

No hi ha instant mes important

ni mai el cor ha bategat tant fort

que be sembla un cavall desbocat ,

perquè el mon de cop s'ha parat ?

Com una brisa plena d'olors

aroma de nadó....

omple el cor de satisfacció

de rialles , d'abraçades.

Bonic com un sol ,

dolç com el cotó fluix ,

guspira de les nostres ànimes

que balanceja els sentits .

No podem apaertar-nos de tu ,

no podem deixar de mirar-te ,

no podem deixar de bressar-te ,

no podem , ni volem , deixar d'estimar-te.

menxu- 01/06/2010

Records, emocions..


Somnis d’infància…..
Records en la memòria....
D’estiu, de sol, de tardes a la fresca,
Olor de pa acabat de fer, de coca,
De síndries i melons
De rostit i canalons.


S’acaba la sega i ho celebrem,
El vent em porta....
Guspires de dolçor que vaig bevent,
Del rostre de la iaia somrient.
D’amagat entro a la cuina,
Mirades i corredisses... miro els fogons furtivament.


Mes fort encara...que l’ànima es trasbalsa
D’imatges que l’oblit s’empassa.
Diumenge de festa major
“El platillo”, les viandes i el porró,
De fons la radio toca una cançó,
Taula parada i música cantada.


Tornar a ser un infant
Per viure aquell instant
Fruir de la bona cuina
De la música, l’harmonia.
Cada porus del meu cos s’exalta, s’emociona
Se m’emporta, benestar, somiar......

Menxu, 22-04-2010

El camí...

Llarg es el camí de la lluita ,
Somnis trepitjats , desesperança ,
Lladres d’il·lusions , conspiradors ,
Adoradors de mentides ,
Farsants .
Traïdors de paraules ......
Incendiaris de l’honradesa
A la foguera cremaran l’ànima .


Dur es el camí de la lluita ,
La veritat ens fa forts ,
Junts.
Units els cors ,
L’evidencia florirà lliura ,
El desengany esdevindrà esperança ,
Dins d’aquesta foscor el sol il·luminarà...
El camí dels vencedors .


Menxu 16-04-2010