dimecres, 28 d’octubre del 2009


Paraules


Ideas, pensaments....
Garbuix de paraules
Emboten els meus sentits,
Tal com surten s’esvaeixen.

Intento agafar-les al vol
Juguen amb mi,
S’amaguen i tornen a sortir,
Quasi no les veig..... no les puc tenir.

Calma, serenitat, relaxament....
Tanco els ulls tranquil·lament,
Follets de paraules ballen histèricament
Criden i riuen burlant-se del meu sentiment.

Llumetes i arcs de Sant Martí
Violins i flabiols xiulen a mig matí,
Miro per un forat el meu cap borrejat
Una festa s’ha iniciat i no m’havia adonat.

Burletes les lletres em fan un ganyot
No volen ordenar-se ni em volen seguir el joc
Bogeria continguda, xerrameques i mofetes
Amb quedo amb les ganes d’escriure unes lletres

Menxu, 28/10/2009

dilluns, 26 d’octubre del 2009


80 anys…. Mare

Busco en el meu cor els sentiments
Busco dins l’ànima aquestes paraules
que costa expressar clarament.
Tanco els ulls i la veig bressolant- me dolçament .

Les llavors dels records passats
Floreixen en les vivències presents .
A cada pas ....un pensament ,
A cada paraula....un reconeixement .

80 anys ... mare....
aquets anys i dies viscuts
també de penúries i tristeses
alegries , joia , il·lusions ...

Ens han portat a l’ avui , aquí ,
Voltada del marit , els fills i els nets
I podem donar fe ... que l’esforç de vostè
Ha donat el fruit esperat .

Una família plena de gratitud ,
Uns fills amb deute per l’ amor rebut
Plorem de felicitat per tenir-la al nostre costat
El cor s’omple de grat al dir-li MARE l’estimem fins l’eternitat .

Menxu 25/10/2009

dilluns, 5 d’octubre del 2009


Em se feble


Desperto.... em se feble
Tanco els ulls , un pas enrere ,
Els llençols em fan de barrera ,
No tinc esma per aixecar-me .

Que una ventada de vent se m’endugui
I amb la brisa pols esdevingui ,
Fusionant-me en el vol d’una papallona
Flirtejant amb la mort una estona .

Obro els ulls.... em se feble
Sento a la llunyania un plor
... un crit s’afoga dins la gola
La ment es tanca amb un cop de porta .

Un sospir tant llarg .... dolorós ,
L’ànima apedaçada xiuxiueja
Remor de nostàlgia , amagada ,
Enfadada , decebuda .

M’aixeco.... em se feble ,
Ja no se qui soc , qui era ,
Com una ombra , camino , miro enrere ,
Tanco els ulls....em se feble .

Amagar-se , fugir

Vorejant emocions al capvespre
Quant la solitud m’envolta
I el silenci s’escampa….
La brisa acarona l’enyorança .

No aprofundeixo en l’ànima….
Trontolla , anònima , m’ignora ,
S’encongeix i s’amaga ,
Ara no…. Un altre dia .

Un gest que vol ser un somriure
Un pas que vol dir avançar ,
Una ensopegada que vol ser tornar a aixecar-se ,
Una abraçada que es estimar.

Dins la ment tortuosa , ofuscada ,
Nega , es revela , busca una escletxa .
Tornar a veure sortir el sol ,
Tornar a desitjar viure , encara que sigui sol .