dilluns, 21 de juny de 2010


Melodía

En el somni silenciós , harmoniós
En el cau negre del meu son
On l’ànima es balanceja
Sura dins un mar d’il·lusions
Vola lliure , sense límits ni pressions

Furtiva una solfa s’endinsa dins la ment
Melodia , simfonia , omple de petons
Desperta el meu conscient dolçament....
Obre portes , finestres i finestrons
D’una bafarada remou l’esperit latent.

L’oïda s’afina , escolta captivada
Una coral de rossinyols refilant.
Navego a ulls clucs per la partitura
Blanques i corxeres m’acompanyen de la ma
Guien els meus pensaments, el meu caminar.

Obro els ulls i descobreixo la fantasia
La música , el cant , la lírica....
Em deixo portar , m’enlaira a un espai nou
Tremolo , ploro d’entusiasme, sacseja i em mou.....
Quin plaer !!! dolça veu em bressola novament.


Girona,17/03/2010 Menxu

Fill


Fill, paraula vanament utilitzada

i tant orgullosament pronunciada ,

del delit , l'extasi... el plor

el tremolor.... els dubtes....com pot ser ?


No hi ha instant mes important

ni mai el cor ha bategat tant fort

que be sembla un cavall desbocat ,

perquè el mon de cop s'ha parat ?


Com una brisa plena d'olors

aroma de nadó....

omple el cor de satisfacció

de rialles , d'abraçades.


Bonic com un sol ,

dolç com el cotó fluix ,

guspira de les nostres ànimes

que balanceja els sentits .


No podem apaertar-nos de tu ,

no podem deixar de mirar-te ,

no podem deixar de bressar-te ,

no podem , ni volem , deixar d'estimar-te.


menxu- 01/06/2010