dilluns, 21 de juny de 2010

Fill


Fill, paraula vanament utilitzada

i tant orgullosament pronunciada ,

del delit , l'extasi... el plor

el tremolor.... els dubtes....com pot ser ?


No hi ha instant mes important

ni mai el cor ha bategat tant fort

que be sembla un cavall desbocat ,

perquè el mon de cop s'ha parat ?


Com una brisa plena d'olors

aroma de nadó....

omple el cor de satisfacció

de rialles , d'abraçades.


Bonic com un sol ,

dolç com el cotó fluix ,

guspira de les nostres ànimes

que balanceja els sentits .


No podem apaertar-nos de tu ,

no podem deixar de mirar-te ,

no podem deixar de bressar-te ,

no podem , ni volem , deixar d'estimar-te.


menxu- 01/06/2010