dijous, 16 de febrer de 2012

Pare ....

Espòs ,pare, avi  ... amic ...

Quant difícil que sens fa ara buscar les paraules... com expressar el que sentim?
Sentiments que afloren per tots els porus de la pell i que els sentim vivament ...

En les nostres mans tot just hi ha , encara , el record del contacte  , de la mirada i del gest...

De sentir-nos estimats .

Vull dir en veu alta el que sentim en l’ànima i que flueix en forma de sanglot en la gola...

La seva vida no ha estat un jardí de roses, sempre ho ha viscut com una prova , amb fortalesa , amb fermesa , amb unes creences que practicava però que no obligava  , ha estat un home honrat , integra  , en el camí que ha recorregut hi ha deixat , generosament , molt d’amor ...ha viscut per la família i l’ha estimada.
Pot semblar que ha passat de puntetes, sense fer remor ...tot el contrari, el que l’ha conegut i ha estat al seu costat li ha deixat una petjada... la certesa que era un home bo , un sant baró.

Ens ha deixat en el nostre cor molts records , ha omplert les nostres vides amb l’exemple de la fe , la bondat , l’estimació ... ha estat el nostre mestre en el difícil camí de la vida.

Plorem perquè no es present amb nosaltres ... però ens sentim molt orgullosos de dir que part del que som i sentim es gràcies a ell ...
...només voldríem ser un xic com vos .

Gràcies per tot el que ens ha donat , cada un de nosaltres el portarà dins el cor i les nostres ànimes un bocinet del vostre esperit.
                                                       

                                                                                     15 de Febrer del 2012

Cap comentari: