Pare ....

Espòs ,pare, avi  ... amic ...

Quant difícil que sens fa ara buscar les paraules... com expressar el que sentim?

Sentiments que afloren per tots els porus de la pell i que els sentim vivament ...

En les nostres mans tot just hi ha , encara , el record del contacte  , de la mirada i del gest...

De sentir-nos estimats .

Vull dir en veu alta el que sentim en l’ànima i que flueix en forma de sanglot en la gola...

La seva vida no ha estat un jardí de roses, sempre ho ha viscut com una prova , amb fortalesa , amb fermesa , amb unes creences que practicava però que no obligava  , ha estat un home honrat , integra  , en el camí que ha recorregut hi ha deixat , generosament , molt d’amor ...ha viscut per la família i l’ha estimada.

Pot semblar que ha passat de puntetes, sense fer remor ...tot el contrari, el que l’ha conegut i ha estat al seu costat li ha deixat una petjada... la certesa que era un home bo , un sant baró.

Ens ha deixat en el nostre cor molts records , ha omplert les nostres vides amb l’exemple de la fe , la bondat , l’estimació ... ha estat el nostre mestre en el difícil camí de la vida.

Plorem perquè no es present amb nosaltres ... però ens sentim molt orgullosos de dir que part del que som i sentim es gràcies a ell ...

...només voldríem ser un xic com vos .

Gràcies per tot el que ens ha donat , cada un de nosaltres el portarà dins el cor i les nostres ànimes un bocinet del vostre esperit.

                                                       

                                                                                     15 de Febrer del 2012

Foc que sura a flor de pell,

el cor batega desbocat

per camins marcats....de bell ,

quasi ajupit , arronsat...cap clot

el temps passa i no s'adona,

quantes creuades l'ha mort ?

quantes vegades ha plorat ?

el temps passa i no perdona...

no hi han passes enrere...

no cal pensar el que no ha fet...

....el temps passa i s'acaba..

no ploris pel que no has dit

no marxis sense sentir....

no fugis ... res del que està fet canviarà

..... mira al davant i camina ...

pas rera pas atansaràs...

el vell desig

quasi ajupit....el temps passa i no perdona....

menxu-06-12-2010

Melodía

En el somni silenciós , harmoniós
En el cau negre del meu son
On l’ànima es balanceja
Sura dins un mar d’il·lusions
Vola lliure , sense límits ni pressions

Furtiva una solfa s’endinsa dins la ment
Melodia , simfonia , omple de petons
Desperta el meu conscient dolçament....
Obre portes , finestres i finestrons
D’una bafarada remou l’esperit latent.

L’oïda s’afina , escolta captivada
Una coral de rossinyols refilant.
Navego a ulls clucs per la partitura
Blanques i corxeres m’acompanyen de la ma
Guien els meus pensaments, el meu caminar.

Obro els ulls i descobreixo la fantasia
La música , el cant , la lírica....
Em deixo portar , m’enlaira a un espai nou
Tremolo , ploro d’entusiasme, sacseja i em mou.....
Quin plaer !!! dolça veu em bressola novament.

Girona,17/03/2010 Menxu

Fill

Fill, paraula vanament utilitzada

i tant orgullosament pronunciada ,

del delit , l'extasi... el plor

el tremolor.... els dubtes....com pot ser ?

No hi ha instant mes important

ni mai el cor ha bategat tant fort

que be sembla un cavall desbocat ,

perquè el mon de cop s'ha parat ?

Com una brisa plena d'olors

aroma de nadó....

omple el cor de satisfacció

de rialles , d'abraçades.

Bonic com un sol ,

dolç com el cotó fluix ,

guspira de les nostres ànimes

que balanceja els sentits .

No podem apaertar-nos de tu ,

no podem deixar de mirar-te ,

no podem deixar de bressar-te ,

no podem , ni volem , deixar d'estimar-te.

menxu- 01/06/2010

Records, emocions..


Somnis d’infància…..
Records en la memòria....
D’estiu, de sol, de tardes a la fresca,
Olor de pa acabat de fer, de coca,
De síndries i melons
De rostit i canalons.


S’acaba la sega i ho celebrem,
El vent em porta....
Guspires de dolçor que vaig bevent,
Del rostre de la iaia somrient.
D’amagat entro a la cuina,
Mirades i corredisses... miro els fogons furtivament.


Mes fort encara...que l’ànima es trasbalsa
D’imatges que l’oblit s’empassa.
Diumenge de festa major
“El platillo”, les viandes i el porró,
De fons la radio toca una cançó,
Taula parada i música cantada.


Tornar a ser un infant
Per viure aquell instant
Fruir de la bona cuina
De la música, l’harmonia.
Cada porus del meu cos s’exalta, s’emociona
Se m’emporta, benestar, somiar......

Menxu, 22-04-2010

El camí...

Llarg es el camí de la lluita ,
Somnis trepitjats , desesperança ,
Lladres d’il·lusions , conspiradors ,
Adoradors de mentides ,
Farsants .
Traïdors de paraules ......
Incendiaris de l’honradesa
A la foguera cremaran l’ànima .


Dur es el camí de la lluita ,
La veritat ens fa forts ,
Junts.
Units els cors ,
L’evidencia florirà lliura ,
El desengany esdevindrà esperança ,
Dins d’aquesta foscor el sol il·luminarà...
El camí dels vencedors .


Menxu 16-04-2010

Paraules

Ideas, pensaments....
Garbuix de paraules
Emboten els meus sentits,
Tal com surten s’esvaeixen.

Intento agafar-les al vol
Juguen amb mi,
S’amaguen i tornen a sortir,
Quasi no les veig..... no les puc tenir.

Calma, serenitat, relaxament....
Tanco els ulls tranquil·lament,
Follets de paraules ballen histèricament
Criden i riuen burlant-se del meu sentiment.

Llumetes i arcs de Sant Martí
Violins i flabiols xiulen a mig matí,
Miro per un forat el meu cap borrejat
Una festa s’ha iniciat i no m’havia adonat.

Burletes les lletres em fan un ganyot
No volen ordenar-se ni em volen seguir el joc
Bogeria continguda, xerrameques i mofetes
Amb quedo amb les ganes d’escriure unes lletres

Menxu, 28/10/2009