Fill, paraula vanament utilitzada
i tant orgullosament pronunciada ,
del delit , l'extasi... el plor
el tremolor.... els dubtes....com pot ser ?
No hi ha instant mes important
ni mai el cor ha bategat tant fort
que be sembla un cavall desbocat ,
perquè el mon de cop s'ha parat ?
Com una brisa plena d'olors
aroma de nadó....
omple el cor de satisfacció
de rialles , d'abraçades.
Bonic com un sol ,
dolç com el cotó fluix ,
guspira de les nostres ànimes
que balanceja els sentits .
No podem apaertar-nos de tu ,
no podem deixar de mirar-te ,
no podem deixar de bressar-te ,
no podem , ni volem , deixar d'estimar-te.
menxu- 01/06/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada