En Joan ha marxat,
no puc explicar el que sento
l'ànima s'ha trasbalsat,
tot d'una el mon s'ha parat.
L'Univers et trobará a faltar,
coneixíes tanta....tanta gent
que tothom , estic segura , fins i tot el vent
de l'empordá plorará sens parar.
Els que et coneixem , ho diem ben fort ,
et portarem dins el cor
en els llavis un somriure,
en els ulls una tristor.
No he vist mai ningú
que desitgès tant la jubilació...
que ho desitjès en tanta passió...
ningú com tu.
Podría dir moltes coses...
podría sentir-ne moltes mes...
les paraules son buides
les veus s'han tornat mudes.
M'agradarìa pensar...
que has iniciat un nou camí
a un millor destí,
..on siguis molt feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada