dimecres, 5 de març del 2008



A l'amic i company Josep


Amuntonant-se per sortir
totes plegades....
esbojarrades.....
esvalotades .


Paraules que brollen
que neixen del meu cor ,
s'alimenten de la meva ànima
invalidin , ja ,la nostàlgia .


Etapes recorregudes ,
camins doblement viscuts ,
cansament , angoixes...
...sempre les mateixes històries .


Ara, temps de calma
on sense presses...
descobriràs colors a mida ,
a cada instant , dia a dia .


Sense fites....
sense reptes....
sense pressions...
res si tu no ho vols .


La teva joia es la nostra tristesa ,
la teva calma el nostre neguit ,
la teva ànsia el nostre record ,
la teva felicitat també es la nostra .


Hem begut de la teva amistat ,
hem menjat de la teva experiència...
no vull plorar...però t'haig de dir...
que t'estimarem sempre .